SANT BALDIRI

SANT BALDIRI

Creador del nom: San Baudilio (segle IV d. C.), segons els martirologis, va ser un diaca i màrtir que va sofrir assots i molts turment

s amb una constància indestructible, fins a ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar als ídols. La tradició diu que se li va donar sepultura a Nimes, en temps de l'emperador romà neoplatònic Julià el Apóstata (331-363 d. C.). Se'l representa vestit amb dalmática i portant un Evangeli, símbols tots dos de la seva condició de diaca, i amb una destral en la seva altra mà, al·ludint a la forma del seu martiri. En les xilografies apareix amb un arbre en segon terme: és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i que va ser ocasió de portentoses curacions, sobretot d'hèrnia, contra la qual és advocat.

Creació del nom i el seu desenvolupament: Durant la presència dels musulmans, el municipi es denominava Alcalà, que en àrab significa castell. El nom de Sant Boi, procedeix la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la Parròquia. En el transcurs dels segles XV i XVI es denominava Sant Boi. El nom castellanitzat de San Baudilio (Sant Baldiri), és anterior al segle XIX, i es va incloure en els primers censos de la població. Durant la República, va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat. En el transcurs de la Guerra Civil espanyola, per la supressió dels termes Sant o Santa en les toponímies de les ciutats o municipis, va canviar a Vilaboi. En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va tornar de nou a denominar-se San Baudilio de Llobregat. Amb la recuperació de la democràcia, l'any 1976 va ser un dels primers municipis que va aconseguir el canvi normalitzat de Sant Boi de Llobregat. El nom oficial del municipi, és Sant Boi de Llobregat.

L'Església: Església de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, d'estil barroc, construïda i costejada íntegrament pel rector mossèn Francesc Albertí, entre els anys 1725 i 1752, sobre una antiga església romànica edificada entre els segles XI i XII. En el seu interior, està la tomba de Rafael Casanova, Conseller en Cap de Barcelona durant el lloc de Barcelona (1713-1714).

SEGONA PASQUA

SEGONA PASQUA

La segona pasqua és una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada,… En aquest any es celebra el diumenge 5 de juny. 

La festivitat es realitza cinquanta dies després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però tothom creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

En el calendari festiu del país, la Segona Pasqua és una festa força arrelada en què proliferen els aplecs, tot i que enguany no es podran celebrar com és habitual degut a la crisi del Coronavirus. Segurament perquè el bon temps s’acosta, es fa l’aplec dels francesos a Sant Aniol d’Aguja, el del coral a Prats de Molló i la festa dels xatos a Rubí. Per aquestes dates també es fa festa major a Sant Feliu de Pallerols, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per ‘mata-degolla’, pel ball de cavallets que s’hi fa.

VIDEO MOTIVADOR

 

LA PASQUA

 LA PASQUA

La Pasqua celebra la resurrecció de Jesucrist al tercer dia després d'haver estat crucificat , segons és relata en el Nou Testament de la Bíblia. És la celebració més important de l'Església cristiana. És també coneguda com Dia de Pasqua, Diumenge de Pasqua, Diumenge de Resurrecció, Diumenge de Glòria o Diumenge Sant. Amb la Pasqua finalitza la Setmana Santa, dies en què és commemora la crucifixió i mort de Jesús el Divendres Sant i se celebra la seva resurrecció i aparició davant els seus deixebles el Diumenge de Pasqua. Amb la Pasqua inicia un període conegut com Temps Pasqual, que dura cinquanta dies, i que finalitza el Diumenge de Pentecosta. Segons els Sagrades Escriptures, amb la Pasqua Déu dóna als cristians l'esperança per la resurrecció i per una nova forma de vida , representada al retorn de Crist d'entre els morts. És una festa mòbil, el dia vària cada any. Això és deu al fet que la data no és fixada seguint el calendari civil, sinó per l'any litúrgic, que és regeix pels cicles lunars. Així, la Pasqua es situa sempre després de la primera lluna plena després de l'inici de la primavera a l'hemisferi nord, i de la tardor, al sud.

A mitjan segle XIX, les mones perden la seva senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, enriquint-se amb diferents adorns de xocolata. A Catalunya, la mona presenta una evolució que la fa totalment diferent: va començar substituint-se l'ou de gallina per un de xocolata, combinant la tradició local amb les tradicions de Setmana Santa a Europa i -posteriorment- l'ou de xocolata va adquirir altres formes (personatges de dibuixos animats, animals, etc.) que es col·loquen damunt del pastís. La passió per la xocolata va acabar sent la base de la mona, fent els pastissers autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.

Amb el temps, aquestes tradicions es van incorporar a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i avui dia l'ou de Pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou s'assembla a la resurrecció com un símbol de vida nova. 

El conill de Pasqua és un dels símbols de la festivitat de la Pasqua; representa la fertilitat, el naixement i esperança de vida. Abans de Crist, els pobles germànics consideraven el conill un símbol de la fertilitat, i associaven la seva aparició a l'inici de la primavera, amb el renaixement i la renovació de la naturalesa després de l'època d'hivern.

SIMBOLOGIA DE SANT JORDI

 SANT JORDI SIMBOLOGÍA

Rosa: El primer roser va néixer florit per embellir i perfumar el moment precís en què la deesa de l'amor Afrodita va sorgir enmig del mar gronxada per una petxina. Els llatins, igual que els indis, vinculen l'origen de la rosa amb el somriure i l'Amor, mentre que els cristians la creuen original del Paradís terrenal. La llegenda explica que en un principi totes les roses eren blanques, però que més tard, per motius diversos, esdevingueren vermelles. Així, la tradició catalana conta que quan sant Jordi va matar el drac, la sang de la bèstia va convertir en vermelles les roses d'un roser boscà que creixia proper al lloc dels fets. La rosa ha estat associada a la bellesa, i especialment a la femenina,i ha esdevingut la flor de l'amor.

Drac: A Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient… Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.

La font i l'aigua: A Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient… Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres.

La princesa: La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la Vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça amb posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor pel millor d'un mateix, només cal lliurar-s

El cavaller: El cavaller és aquell que és capaç de dominar al seu corser, al psiquisme inconscient que –si no fos per qui porta les regnes- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot el reflecteix i dona llum perquè no guarda res per a si mateix, el color del lliurament i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per Amor, es lliura a alguna cosa o a algú que està més enllà d'un mateix… Tota evolució espiritual passa per l'absolut lliurament, pel vaçiamient d'un mateix que possibilita el descobriment i gaudi de qui està en nosaltres i més enllà de nosaltres.

Llibre: La diada de Sant Jordi associada al llibre comença en els primers anys del segle XX. L’escriptor valencià Vicent Clavel va proposar a la Cambra Oficial del Llibre i el Gremi de Llibreters fixar un dia per promoure la venda de llibres. Es va triar el 7 d’octubre de 1929, coincidint amb l’Exposició Universal que va tenir lloc a Barcelona, i va ser tan exitosa que van decidir canviar la data a una època en què el clima afavorís que la gent sortís al carrer. El dia escollit va ser el 23 d’abril, data en què van morir dos importants escriptors: l’espanyol autor d’ El Quijote, Miguel de Cervantes, i l’anglès William Shakespeare. 

Vermell: El color vermell es relaciona amb allò físic perquè és capaç d'estimular-nos, d'accelerar-nos el pols i de provocar una reacció en nosaltres. El vermell simbolitza la sang, l'amor, el foc, la calor, la revolució, la passió, l'acció i la força. Alguns diuen que és un dels colors primaris més importants perquè és dels que més es fa servir en disseny i perquè els objectes d'aquest color tenen la capacitat de semblar que estan més aprop que les del seu voltant que són d'un altre color, és per això que ens crida l'atenció abans. Ara bé, el color vermell també té connotacions negatives ja que és el que transmet la sensació de perill, desconfiança, destrucció, tensió i crueltat. El vermell era el color dels generals i dels emperadors romans, per tant també evoca a la guerra, el diable i el mal. 

Verd: el verd té la seva pròpia simbologia adquirida a través de la seva associació amb elements del mateix color i sobre la base d'això també ha generat un significat psicològic que és estudiat per la psicologia del color. Concretament es relaciona amb la naturalesa i la vegetació, de les quals s'extreuen múltiples simbolismes. En aquest sentit, el verd sol tenir en la psique humana una sèrie de connotacions tremendament positives. En primer lloc es vincula amb el naixement, la vida, la força i l'energia

CODIGO DA VINCI

CÒDIGO DA VINCI

Segons aquesta novel·la l'Opus Dei oculta la veritable història de Jesucrist, ell que suposadament hauria estat esposat de María Magdalena i haurien tingut descendència en la germànica dinastia Merovíngia, acusant directament l'Església Catòlica de sostenir una falsedat en relació a la vida de Jesús per dues mil anys. També, dins d'aquesta pel·lícula podem trobar diversos secrets, com per exemple, el Sant Greal no és una copa o calze. Els ossos de María Magdalena i els documents del llinatge, amagats pel Priorat de Sión, en la Capella de Rosslyn serien una prova d'això. En els temps de la crucifixió de Crist, Magdalena hauria estat esperant la filla de tots dos Sarah, es va ocultar a Egipte i després va passar a Quan els Croats van envair Jerusalem es van revelar aquests secrets. Però, el principal secret el qual es parla està associat al sant Greal en la novel·la, Sir Leigh Teabing explica a Sophie Neveu que la figura a la dreta de Jesús en la pintura de Leonardo da Vinci de l'Últim Sopar no és l'apòstol Joan, sinó en realitat María Magdalena. Teabing diu que l'absència d'un calze en la pintura de Leonardo significa que Leonardo sabia que María Magdalena era el veritable Sant Greal i el portador de la sang de Jesús. Ell explica que aquesta idea està recolzada per la forma de la lletra “V” que està formada per les posicions corporals de Jesús i María, ja que “V” és el símbol del sagrat femení. L'absència de l'apòstol Joan en la pintura s'explica al saber que a Juan també se'l coneix com “el deixeble que estimava Jesús”, que seria un codi per a María Magdalena. El llibre també assenyala que l'esquema de color de les seves peces està invertit: Jesús vesteix una túnica vermella amb una capa blava real; María Magdalena usa l'oposat.

Aquesta pel·lícula va causar polémica, a causa de per a la descripció inexacta dels aspectes centrals del cristianisme i les descripcions de l'art europeu, la història i l'arquitectura. El llibre ha rebut crítiques negatives de catòlics i altres comunitats cristianes. Molts crítics discrepen amb el nivell de recerca que Brown va fer en escriure la història. Per la seva part l'alquimista va tenir crítiques molt bones al contrari d'aquesta obra. 

Des de la meva opinió crec que aquesta teoria es certa perquè hi han suficients proves per poder demostrar que es veritat. També, poden haver estat malversades per que la gent cregui que Jesús i María Magdalena, finalment, han tingut relació. 

LA MEVA VIDA