SANT BALDIRI

SANT BALDIRI

Creador del nom: San Baudilio (segle IV d. C.), segons els martirologis, va ser un diaca i màrtir que va sofrir assots i molts turment

s amb una constància indestructible, fins a ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar als ídols. La tradició diu que se li va donar sepultura a Nimes, en temps de l'emperador romà neoplatònic Julià el Apóstata (331-363 d. C.). Se'l representa vestit amb dalmática i portant un Evangeli, símbols tots dos de la seva condició de diaca, i amb una destral en la seva altra mà, al·ludint a la forma del seu martiri. En les xilografies apareix amb un arbre en segon terme: és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i que va ser ocasió de portentoses curacions, sobretot d'hèrnia, contra la qual és advocat.

Creació del nom i el seu desenvolupament: Durant la presència dels musulmans, el municipi es denominava Alcalà, que en àrab significa castell. El nom de Sant Boi, procedeix la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la Parròquia. En el transcurs dels segles XV i XVI es denominava Sant Boi. El nom castellanitzat de San Baudilio (Sant Baldiri), és anterior al segle XIX, i es va incloure en els primers censos de la població. Durant la República, va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat. En el transcurs de la Guerra Civil espanyola, per la supressió dels termes Sant o Santa en les toponímies de les ciutats o municipis, va canviar a Vilaboi. En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va tornar de nou a denominar-se San Baudilio de Llobregat. Amb la recuperació de la democràcia, l'any 1976 va ser un dels primers municipis que va aconseguir el canvi normalitzat de Sant Boi de Llobregat. El nom oficial del municipi, és Sant Boi de Llobregat.

L'Església: Església de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, d'estil barroc, construïda i costejada íntegrament pel rector mossèn Francesc Albertí, entre els anys 1725 i 1752, sobre una antiga església romànica edificada entre els segles XI i XII. En el seu interior, està la tomba de Rafael Casanova, Conseller en Cap de Barcelona durant el lloc de Barcelona (1713-1714).