SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS

 SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS 

- Número 3:

El número tres apareix en la Bíblia 467 vegades , menys que el número set, però més que la majoria dels altres números simbòlicament importants. A vegades s'usa tres com un triplet *semítico emfàtic per a descriure la intensitat d'alguna cosa. No és només sant. És sant, sant, sant. Hem de tenir en compte que tres no sempre és necessàriament una cosa bona. En Apocalipsi, veiem una trinitat malvada: Satanàs, l'Anticrist i el fals profeta ( Apocalipsi 12-13 ). No obstant això, típicament, tres significa una cosa completa i bo. A Satanàs sovint li agrada prendre una cosa bona de Déu i corrompre-ho, igual que el número tres i el concepte de la Trinitat.

Dins del baptisme de Jesús el número tres representa els tres Déus junts, pare, fill i l'esperit sant. La véu del cel representa el pare, ell fill a Jesús i l'Esperit sant es representat amb un colom. 

- Número 7: 

El 7 ja era el número més místic quan els jueus van declarar que a Déu li va prendre sis dies fer el món i el setè, va descansar. Altres pobles més antics també havien usat períodes de set dies en els seus calendaris, però mai repetits eternament. "L'explicació més comunament acceptada del predomini del 7 en el context religiós és que els antics veien set planetes en el cel: el Sol, la Lluna, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn", assenyala Bells. Els Babilonis van ser un d'aquests pobles que van associar el número 7 amb els cossos celestes. Per això, alguns creuen, es va tornar important marcar el setè dia amb rituals. La setmana de set dies lligada als astres va ser adoptada fins i tot en el Llunyà Orient. Però pot haver-hi altres explicacions per a la seva importància simbòlica. 

- Número 12: 

Crist va triar dotze apòstols, dirigents i governants de l'Església primitiva. I va prometre que s'asseurien en 12 trons, i jutjarien a les 12 tribus d'Israel. Jesús diu als seus deixebles: quan el Fill de l'Home se sent en el tron de la seva glòria, vosaltres que m'heu seguit també us asseureu sobre dotze trons, per a jutjar a les dotze tribus d'Israel (*Mat. 19.28).

Un fet que apareix estrany és que durant el període dels cels nous i la terra nova, el número «set», excepte el setè, no es troba més. En la Nova Jerusalem existeixen 12 portes, 12 fonaments, el nom dels 12 apòstols, 12 pedres precioses, i 12 perles: el mur de la ciutat té 144 colzes que són 12 multiplicat per 12. Tot això existirà eternament, per tant, el número 12 representa la perfecció eterna. L'últim número que apareix en la Bíblia és el «12», dotze fruits en l'arbre de la vida (*Ap.22:2). L'últim nombre cardinal registrat en la Bíblia és el «dotzè», la dotzena pedra preciosa. Tot això està lligat a l'escena final de l'univers.

- Número 40: 

La referència bàsica en la Bíblia al número quaranta són els quaranta anys passats en el desert pel poble d'Israel (no sols per Moisès). També es parla dels quaranta dies que va estar Elías en la muntanya Horeb. Les temptacions de Jesús al·ludeixen als quaranta anys d'èxode», explica Santiago Guijarro, catedràtic de nou Testament en la Facultat de teologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca. Moisès va guiar al poble d'Israel durant 40 anys pel desert fins a la Terra Promesa i va passar 40 dies d'oració en la muntanya Sinaí abans de rebre les Taules de la Llei.