L'INFINIT

L'INIFIT

L'infinit en l'àmbit matemàtic

Encara que aquest símbol està molt relacionat a les matemàtiques, el seu significat no esta totalment relacionat. Es tracta d'una idea representativa d'alguna cosa que no te fi, en el cas de l'àmbit matemàtic el seu significat es refereix a la infinitat dels números, és a dir, una successió que no termina. Gràficament es representa com “∞ ” que és una mena de vuit horitzontals, d'aquesta forma tan particular se li dona motiu e, fet que aquesta figura no té principi o fi recognoscible, és contínua.

Es podria dir que aquest símbol és considerat com una idea o concepte, que pot jugar diversos papers d'acord a com s'utilitzi, no té una definició concreta. A vegades, pot ser substitut de un número concret en certes equacions matemàtiques. En l'àmbit espiritual, també s'empra com un símbol representatiu. Fet servir per representar el significat d'eternitat, a més se li han atribuït qualitats sanadores i equilibrador del cos físic, mental i espiritual. També es relaciona amb el passat, present i futur, és a dir, un cicle sense fi.

L'infinit en l'àmbit religiós

En l'astrologia és empleat de diverses maneres, des de representar l'amor i la família fins a la dualitat de les coses en equilibri perfet, el bé i el mal, el blanc i negre. En l'àmbit religiós, sobretot el catolicisme, aquest símbol representa la vida eterna, un concepte aplicat a la fe en crist i la seva resurrecció. També s'aplica molt en l'àmbit de la joieria, per demostrar un amor interminable o etern de la persona que regala aquesta joia. Està vinculada a l'antiga alquímia i la seva idea de transformació constant.

Origen: En l'àmbit morfològic, la paraula en si, prové del llatí lemniscata i del grec “λημνίσκος”, la qual cosa fa al·lusió a una espècie de llaç tancat en el sentit literal de la paraula. No obstant això, fins al moment no hi ha per al símbol infinit origen definit i és per això que abordarem aquest punt separat en seccions que facilitin plantejar una providència simbòlica.

L'infinit en l'àmbit morfològic. 

Aparició en les matemàtiques: L'any 1655 el conegut matemàtic, de nom John Wallis, qui a més era també filòsof, va escriure un llibre titulat De Sectionibus Conicus, on bàsicament va buscar conceptualitzar el significat de l'eternitat o infinit de manera gràfica en un sol símbol, el famós vuit horitzontals, és des d'aquest moment clau per a la història en el segle XVII, on es comença a utilitzar aquest símbol per a expressar aquelles nocions sense fi en l'àmbit matemàtic. Malgrat això, molts encara es pregunten d'on va sorgir la idea en Wallis de representar aquest concepte d'aquesta manera tan específica, i per què aquesta forma de vuit horitzontals i no altra.

Per finalitzar, cal dir que l'infinit mai tindrà un significat concret ja que en cada àmbit fa diferents funcions.