PARÀBOLA DE LA PERLA DE GRAN PREU

PARÀBOLA DE LA PERLA DE GRAN PREU

La paràbola de la Perla de Gran Preu ens permet entendre la història de la creació, el valor i importància del regne dels cels, de l'Evangeli i de la Paraula de Déu

Jesús, en l'inici d'aquesta paràbola, compte la història d'un mercader que desitjava incloure dins de les seves preuades mercaderies, perles de bona qualitat, podem llavors inferir que existeixen perles amb diferents atributs, on podem trobar, perles bones, regulars i dolentes.

Es preguntaran si per a l'època, les perles realment tenien un preu, doncs sí, des de sempre les perles han estat considerades joies i eren molt valorades. Aquest mercader en particular, del que Crist comptava, era exigent amb la mercaderia que comprava, sempre buscava el millor i no acceptava qualsevol tipus de perles.

El mercader ja tenia un temps sense trobar la perla que buscava. Un dia, ja una mica desesperançat de tant buscar i no trobar una perla que realment li agradarà per la seva qualitat, va sortir de nou a indagar on podia aconseguir el que aconseguirà el nivell desitjat, aquest dia com a obra i gràcia, va trobar la Perla de Gran Preu.

Quan parla d'esforç per a trobar la perla de gran preu, mostra la constància, la persistència i el compromís del mercader per trobar el que buscava. En cap moment deixa pensar que el mercader es va asseure a esperar que la perla arribés a ell, sempre va sortir a buscar-la, fins que la va trobar.

El mercader embeni tot, per a tenir la perla preciosa. Quan va arribar el dia en què el mercader per fi troba la perla de gran preu, s'adona que el seu cost sobrepassa amb escreix els diners que ell té, incloent els seus béns. Després de tant esforç per trobar una joia com la que tenia enfront d'ell, no podia comprar-la.

El mercader estava conscient que podia deixar-la anar, però també era molt clar que després de tant d'esforç, aquesta era una oportunitat que no tornaria a tenir, per tant, el mercader va considerar que bé valia tota la seva riquesa, perquè mai més tindria l'oportunitat de trobar una joia semblant.

Potser es pregunten per què el mercader prendria aquesta decisió?, és molt possible que en aquesta joia va reconèixer que la perla de gran preu era única. Estava convençut que en lliurar tota la seva riquesa, aquesta perla seria l'única cosa que tindria, però també havia reconegut que gens igual tornaria a trobar, que era l'oportunitat de la seva vida l'haver-la trobat i per això valia tot el que tenia.

El mercader compra la perla. Després d'analitzar molt bé, el mercader decideix comprar la perla de gran preu, quedava en una situació vulnerable, però tindria en el seu poder una joia que portaria sense cap dubte, molts beneficis i benediccions a la seva vida. 

Com podem veure, aquesta és una història senzilla però carregada de molts ensenyaments morals. En ella donen valor a la paraula de Déu, perquè és una perla de gran preu, l'església porta la seva paraula a totes parts del món, té un valor incalculable. Quan som súbdits de la paraula de Déu, som evangelitzadors i creients, tot això és de gran valor, per la qual cosa no és una pèrdua, aquesta va ser la seva inversió.

SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS

 SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS 

- Número 3:

El número tres apareix en la Bíblia 467 vegades , menys que el número set, però més que la majoria dels altres números simbòlicament importants. A vegades s'usa tres com un triplet *semítico emfàtic per a descriure la intensitat d'alguna cosa. No és només sant. És sant, sant, sant. Hem de tenir en compte que tres no sempre és necessàriament una cosa bona. En Apocalipsi, veiem una trinitat malvada: Satanàs, l'Anticrist i el fals profeta ( Apocalipsi 12-13 ). No obstant això, típicament, tres significa una cosa completa i bo. A Satanàs sovint li agrada prendre una cosa bona de Déu i corrompre-ho, igual que el número tres i el concepte de la Trinitat.

Dins del baptisme de Jesús el número tres representa els tres Déus junts, pare, fill i l'esperit sant. La véu del cel representa el pare, ell fill a Jesús i l'Esperit sant es representat amb un colom. 

- Número 7: 

El 7 ja era el número més místic quan els jueus van declarar que a Déu li va prendre sis dies fer el món i el setè, va descansar. Altres pobles més antics també havien usat períodes de set dies en els seus calendaris, però mai repetits eternament. "L'explicació més comunament acceptada del predomini del 7 en el context religiós és que els antics veien set planetes en el cel: el Sol, la Lluna, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn", assenyala Bells. Els Babilonis van ser un d'aquests pobles que van associar el número 7 amb els cossos celestes. Per això, alguns creuen, es va tornar important marcar el setè dia amb rituals. La setmana de set dies lligada als astres va ser adoptada fins i tot en el Llunyà Orient. Però pot haver-hi altres explicacions per a la seva importància simbòlica. 

- Número 12: 

Crist va triar dotze apòstols, dirigents i governants de l'Església primitiva. I va prometre que s'asseurien en 12 trons, i jutjarien a les 12 tribus d'Israel. Jesús diu als seus deixebles: quan el Fill de l'Home se sent en el tron de la seva glòria, vosaltres que m'heu seguit també us asseureu sobre dotze trons, per a jutjar a les dotze tribus d'Israel (*Mat. 19.28).

Un fet que apareix estrany és que durant el període dels cels nous i la terra nova, el número «set», excepte el setè, no es troba més. En la Nova Jerusalem existeixen 12 portes, 12 fonaments, el nom dels 12 apòstols, 12 pedres precioses, i 12 perles: el mur de la ciutat té 144 colzes que són 12 multiplicat per 12. Tot això existirà eternament, per tant, el número 12 representa la perfecció eterna. L'últim número que apareix en la Bíblia és el «12», dotze fruits en l'arbre de la vida (*Ap.22:2). L'últim nombre cardinal registrat en la Bíblia és el «dotzè», la dotzena pedra preciosa. Tot això està lligat a l'escena final de l'univers.

- Número 40: 

La referència bàsica en la Bíblia al número quaranta són els quaranta anys passats en el desert pel poble d'Israel (no sols per Moisès). També es parla dels quaranta dies que va estar Elías en la muntanya Horeb. Les temptacions de Jesús al·ludeixen als quaranta anys d'èxode», explica Santiago Guijarro, catedràtic de nou Testament en la Facultat de teologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca. Moisès va guiar al poble d'Israel durant 40 anys pel desert fins a la Terra Promesa i va passar 40 dies d'oració en la muntanya Sinaí abans de rebre les Taules de la Llei. 

NOTICIA SETMANA DELS BARBUTS I TRES TOMBS

 NOTICIA

Lucia amb la seva amiga,
atrapada pel temporal
Ramona

Principalment, Lucia Carrón Aserrador, es va quedar atrapa durant la setmana dels Barbuts la qual es basa en la setmana més freda de l'any, per temporal Ramona. El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15; i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.Des del punt de vista climàtic, és a dir, amb anàlisis durant més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és el mes més fred de l'any. La saviesa popular acumula experiències de generacions i generacions durant centenars d'any. Les vivències i l'entorn cristià, amb la coincidència de tot un reguitzell de sants barbuts, han donat peu a aquesta associació. Ara bé, a títol meteorològic, el temps ha estat fred i seguirà fred uns quants dies més que es mantindrà durant el proper cap de setmana, sobretot a primera hora del matí. Deixant volar una mica més la imaginació, i una vegada tenim justificat el fred de la setmana dels barbuts, també es diu que els nascuts en aquest període són peluts i tenen mal geni.

Lucia amb l'animal
que anava a beneïr

Pel que fa els tres barbuts, és una festa tradicional que els darrers anys estan recuperant diversos barris i poblacions catalanes. Antigament, l'acte central de la festa era la benedicció dels animals de treball davant d'una església, per protegir-los de malalties durant l'any. Actualment, encara que amb el mateix objectiu, els que reben la benedicció són els animals domèstics.

A continuació, començava una desfilada que consistia a fer tres voltes (tres tombs) a un lloc sant situat al centre d'una plaça. Als participants a la cavalcada se'ls coneix com els 'Tonis'.

Santa Lucia

Entre les ciutats que celebren aquesta festa al gener destaquen Valls, Vilanova i la Geltrú o Igualada. Aquesta darrera localitat iniciarà la cerimònia religiosa el dissabte 17 de gener, i el diumenge 18, a les 12.00 hores, omplirà els seus carrers amb carrosses i carruatges per celebrar la Festa dels Tres Tombs. El diumenge 18 de gener, a Vilafranca del Penedès hi haurà un esmorzar popular a les 10.00 hores, i la cercavila sortirà a les 12.00 hores amb direcció a l'Església de Sant Francesc, on es farà la benedicció dels animals.

A Barcelona, ​​el barri de Sant Antoni estarà de festa major i també oferirà la cavalcada de Tres Toms i la benedicció dels animals, a partir de les 11.00 hores, a l'escola Pia Sant Antoni. Altres poblacions que seguiran la tradició són Caldes de Monbui i Cardedeu, al Vallès Oriental, així com Solsona i Lleida.

SAVIS D'ORIENT

ELS SAVIS D'ORIENT

Els Reis Mags són un referent molt potent a l'Església cristiana. Tot i que la tradició té molta força a la Mediterrània catòlica, també és present a la tradició copta, a l'armènia i l'ortodoxa. Malgrat tot, als evangelis les mencions als Reis Mags són ben breus (si no tenim en compte els evangelis apòcrifs). De fet, tan sols apareixen a l'Evangeli de Mateu, i allà no se'ls menciona ni com a reis, ni com a mags. Se'ls defineix, senzillament, com a "savis d'Orient". Es fa menció a "l'estrella" del nen Jesús, que els guia fins a Betlem . I Mateu també menciona els regals que van portar aquests savis al nen. No hi havia joguines: hi havia or, mirra i encens.

Eren tres reis?

És probable que a partir de la llista dels presents reials es divulgués la idea que els reis eren tres, tot i que Mateu en cap moment menciona quants eren. De fet, tenim imatges dels Reis Mags a les catacumbes romanes on se'n representen dos, tres o quatre monarques. Però en certes tradicions orientals es deia que els mags eren dotze, com els apòstols. Als evangelis no se'n menciona els noms, i durant segles no se'ls atribuïa cap nom en particular. Però al segle VI, per primera vegada, se'ls va atorgar els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. El rei Melcior és el de pell clara, perquè ve d'un país on la gent tenia la pell d'aquest color. És el rei amb l'aspecte més vell, amb la barba i els cabells totalment blancs. El rei Gaspar es representa de pell clara i té els cabells castanys, perquè ve d'un país on la gent és així. Igual que Melcior va vestit segons l'estil gòtic. Finalment, el rei Baltasar es representa de pell negra i va vestit segons l'estil dels àrabs, perquè ve d'un país on la gent és així. Coneguts com a Reis, Reixos, Reis Mags o Reis d'Orient, provenen de la tradició cristiana de la celebració del naixement de Jesús. Segons el Nou Testament, van ser uns mags o savis que, guiats per un estel, van portar-li presents, encens, or i mirra, després del seu naixement.

La meva opinió:

Hipòtesi: Podrem arribar a saber si realment van existir i si eren tres?

Des de el meu punt de vista, a partir de la  recerca d'informació,

crec que eren tres savis i van portar-li tres regals. Molta informació, per no dir tota, menciona que van ser tres regals: or, encens i mirra, encara que el fet de ser tres, porques font ho afirmar. Algunes diuen que van ser 3 o 4 per les imatges que hi havia en les catacumbes romanes, encara que Mateu, que es l'únic que parla dels savis d'orient al seu evangeli, no diu en cap moment quants monarques eren. Altres, sobretot a les tradicions orientals, suposaven que eren 12 com els apòstols.