SANT BALDIRI

SANT BALDIRI

Creador del nom: San Baudilio (segle IV d. C.), segons els martirologis, va ser un diaca i màrtir que va sofrir assots i molts turment

s amb una constància indestructible, fins a ser decapitat amb una destral per haver refusat sacrificar als ídols. La tradició diu que se li va donar sepultura a Nimes, en temps de l'emperador romà neoplatònic Julià el Apóstata (331-363 d. C.). Se'l representa vestit amb dalmática i portant un Evangeli, símbols tots dos de la seva condició de diaca, i amb una destral en la seva altra mà, al·ludint a la forma del seu martiri. En les xilografies apareix amb un arbre en segon terme: és el famós llorer que va créixer al costat de la seva tomba i que va ser ocasió de portentoses curacions, sobretot d'hèrnia, contra la qual és advocat.

Creació del nom i el seu desenvolupament: Durant la presència dels musulmans, el municipi es denominava Alcalà, que en àrab significa castell. El nom de Sant Boi, procedeix la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la Parròquia. En el transcurs dels segles XV i XVI es denominava Sant Boi. El nom castellanitzat de San Baudilio (Sant Baldiri), és anterior al segle XIX, i es va incloure en els primers censos de la població. Durant la República, va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat. En el transcurs de la Guerra Civil espanyola, per la supressió dels termes Sant o Santa en les toponímies de les ciutats o municipis, va canviar a Vilaboi. En finalitzar la Guerra Civil espanyola, va tornar de nou a denominar-se San Baudilio de Llobregat. Amb la recuperació de la democràcia, l'any 1976 va ser un dels primers municipis que va aconseguir el canvi normalitzat de Sant Boi de Llobregat. El nom oficial del municipi, és Sant Boi de Llobregat.

L'Església: Església de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat, d'estil barroc, construïda i costejada íntegrament pel rector mossèn Francesc Albertí, entre els anys 1725 i 1752, sobre una antiga església romànica edificada entre els segles XI i XII. En el seu interior, està la tomba de Rafael Casanova, Conseller en Cap de Barcelona durant el lloc de Barcelona (1713-1714).

SEGONA PASQUA

SEGONA PASQUA

La segona pasqua és una festa que se celebra de manera desigual a tot el país: com que és una festivitat d’elecció municipal, algunes poblacions fan festa i algunes altres no. Tot i això és una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Cinquagesma, Pasqua de Pentecosta, Pentecostès, Segona Pasqua, Pasqua Granada,… En aquest any es celebra el diumenge 5 de juny. 

La festivitat es realitza cinquanta dies després del diumenge de Resurrecció i d’aquí en provenen els mots Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’. L’origen dels altres noms surten de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això hom també es pot referir a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua o Pasqua Granada.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però tothom creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard els jueus van convertir la festa en el ‘xavuot’, que literalment vol dir ‘festa de les setmanes’. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

En el calendari festiu del país, la Segona Pasqua és una festa força arrelada en què proliferen els aplecs, tot i que enguany no es podran celebrar com és habitual degut a la crisi del Coronavirus. Segurament perquè el bon temps s’acosta, es fa l’aplec dels francesos a Sant Aniol d’Aguja, el del coral a Prats de Molló i la festa dels xatos a Rubí. Per aquestes dates també es fa festa major a Sant Feliu de Pallerols, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per ‘mata-degolla’, pel ball de cavallets que s’hi fa.

VIDEO MOTIVADOR