Castanyada vs Hallowen

Castanyada 

La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que es celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre).

La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums,  fruita seca i panellets per l'oferta als difunts en els funerals. No falten les castanyes torrades al foc, el vi nou i els xoriços. 

Es considera l'acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes. De fet, de vegades es rostiven mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts, una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.

Aquesta festa s'identifica amb la imatge imprescindible de la castanyera. Una dona vella vestida amb roba humil. 

Símbols: 

La castanyera és el símbol irremeiable d'aquesta època de l'any on no sols abunda aquest fruit, sinó també els tradicionals moniatos o panallets. Aquesta dona és la representant d´una de les festes més populars de les regions de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears, la coneguda Castanyada. Per a mi es una dona que la relaciono amb la castanyada, desde petita. 

El foc s'utilitza per espantar els espiritus i, per fer les pròpies castanyes. El foc només el tenia relacionat amb fer les castanyes

 

Halloween

Es celebra el 31 d'octubre de cada any, vespre del dia de tots sants, es una festa d'origen pagà. Es una celebració popular de cult als morts. 

Té les seves arrels en l'antic festival celta conegut com Samhain (fi de l'estiu) i es celebrava al finalitzar la temporada de collites a Irlanda per donar començament a l'any nou celta, que coincidia amb el solstici de tardor.

Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d'històries de por i el visionat de pel·lícules de terror. En resum, halloween és el contrari a tots sants, ja que halloween és per espantar els difunts.

Es celebra sobretot en la angloesfera, com Canadà, Estats Units, Irlanda o el Regne Unit, i en menor mesura en altres llocs com Espanya i Iberoamèrica.

Símbols

És un dels símbols més típics de halloween, cal buidar la carbassa, fer-li ulls i boca i posar-hi una espelma. La llegenda explica que fa molts anys, el diable va anar a buscar la nit del 31 d'octubre un granger garrepa i mentider que acostumava a estafar els seus veïns. El granger, anomenat Jack va aconseguir enganyar-ho i atrapar-ho. A canvi de la seva llibertat, el diable li va prometre que mai no el tornaria a buscar.

Després d'uns anys, Jack va morir, va ser rebutjat al cel i després a l'infern, el diable el va condemnar a passejar pels foscos camins del purgatori. Abans de marxar, el granger li va demanar una llum per poder il·luminar-se en el camí i el diable li va lliurar una brasa que mai no deixaria de cremar. Jack va agafar un dels naps que portava, li va fer un forat i va ficar la brasa.

Sempre he relacionat la carbassa amb halloween.

La bruixa de Halloween, els vampirs, els morts vivents i la resta de disfresses són només l'últim dels afegits a un cúmul d'hàbits. La de la disfressa és l'hàbit més recent de Halloween. Va néixer a França entre els segles XIV i XV, durant la celebració de la Festa de Tots Sants quan la pesta bubònica va assotar tot Europa i va generar un enorme sentiment de respecte cap a la mort, exaltant, alhora, la seva superioritat i les ganes honrar-la a través de diferents facetes creatives. La població va començar a prendre consciència de la mortalitat, per la qual cosa es van multiplicar les cerimònies d'homenatge als difunts, es va desfermar la inspiració artística i van començar a proliferar representacions de la Mort, que van evolucionar a autèntiques festes de disfresses.