QUARESMA

CARNAVAL: Hi ha fonts que asseguren que l'origen del Carnestoltes, tal com el coneixem ara, es remunta a més de 5.000 anys i alguns el situen en l'Imperi Romà, ja que està relacionat amb les Saturnals, unes festivitats realitzades en honor al déu Saturn. Uns altres, el situen a Grècia, ja que també celebraven uns festejos similars on es venerava a Dionisio, entre altres. Totes aquestes festivitats tenien en comú l'època de la seva celebració: febrer, una època de transició de l'hivern a la primavera i en la qual tenien lloc ritus de purificació, coincidint amb els últims dies de la letargia hivernal de la naturalesa, ja que es creia que el déu Saturn, vagava per la terra tot l'hivern i que necessitaven els rituals i ofrenes per a portar-lo a l'inframón per a començar la collita d'estiu

Són els últims dies abans de l'abstinència de Quaresma i per això se celebren en gran: música, disfresses, deliciosos menjars, balls i paròdies desborden els carrers i places. Però potser el més particular d'aquesta festa és la varietat de tradicions que podem trobar en llocs molt diferents.

Hi ha diferents llocs on es celebra el carnaval, uns exemples:

- Els Indians de la Palma: Són de sobres coneguts els carnestoltes canaris de Tenerife o Gran Canària, amb les seves fastuoses desfilades i cavalcades, però també a la Palma tenen la seva celebració particular. El dilluns de Carnestoltes es reviu la històrica arribada dels indians a l'illa amb una multitudinària festa en la qual tothom vesteix de blanc i els carrers (i tots els assistents) es cobreixen de pólvores de talc. 

- Cadis i les seves facècies: El gadità és potser un dels nostres carnestoltes més famosos gràcies a les facècies, els cors i les comparses de les agrupacions festeres. Les seves cançons humorístiques tenen lletres molt esmolades que carreguen contra qualsevol tòpic, personatge o tema de l'actualitat, amb molta ironia i sense pèls en la llengua

QUARESMA: Es coneix com a Quaresma al període de 40 dies que precedeix la celebració principal del cristianisme: la Resurrecció de Jesucrist, que es festeja el Diumenge de Pasqua. L'inici de la Quaresma està marcat pel Dimecres de Cendra i el final per la vespra del Diumenge de Pasqua o de Resurrecció. La Quaresma és un període de preparació, purificació, reflexió i conversió espiritual. En aquest temps es diu els fidels a guardar dejuni i penitència, tal com ho va fer Jesús en el desert, abans de la seva sortida a la vida pública. La finalitat de la Quaresma és preparar-nos espiritualment per a rebre a Déu en les nostres vides, bé per haver-nos apartat del seu camí, o bé per a reflexionar sobre els sacrificis que va haver de fer Jesús per a deslliurar-nos dels pecats.

SETMANA SANTA: és una de les celebracions anuals populars més importants de la cultura cristiana, que commemora les diferents etapes de la Passió de Jesucrist: des de la seva entrada a Jerusalem, fins a la seva viacrucis, mort i resurrecció. La Setmana Santa és un dels moments anuals de major intensitat litúrgica i ritual del cristianisme. En termes religiosos, la Setmana Santa representa l'última setmana del messies en la Terra. Per això, els seus continguts rituals van des del triomfal, fins al tràgic i el gloriós. Sol celebrar-se en una data variable de l'any, entre març i abril, després del Diumenge de Rams, i a partir del Dimecres de Cendra, els dies comencen a ser “dies sants”. De tots ells, els més importants són l'anomenat “Tridu Pasqual”, que abasta des del Dijous Sant fins al Diumenge de Pasqua (o Domingo Resurrecció) 

Per què canvia la data cada any?

Quan el Carnestoltes acaba, comença la quaresma, que un període de reflexió. Després arriba la Setmana Santa, en la qual es commemora la vida i el sacrifici del qual per als catòlics és el “fill de Déu”. Depèn del calendari lunar, de manera que el següent diumenge a la primera lluna plena després de l'inici de la primavera en l'hemisferi nord és el Diumenge de Resurrecció.